En la història tradicional de la viticultura del Priorat, hi faltaven elements innovadors que aconseguissin arrancar de la pissarra tova, seccionada en escames, la màxima qualitat de producció de raïm.
L’emparrat aconsegueix aquest objectiu: que els cultius siguin airejats i, alhora, que siguin acariciats pel sol de manera uniforme. Es nota, més endavant, però es nota. L’esforç realitzat produeix un augment d’atributs en el cultiu que compensa amb escreix en l’encimbellament de la planta.
La casta ja va començar amb la selecció dels peus i del clon adequat a la varietat i al terreny, on les arrels han d’aconseguir les vetes hidràuliques amb freqüència de diversos metres. Sense discutir-ne la qualitat, el 1985 es van fer les proves necessàries per trobar la base idònia on construir una planta exquisida.
Revisat contínuament, l’equilibri de la planta és notori i, a principis d’estiu, les fileres de les vides dibuixen una cura esmerçada, premonició d’una excel·lent collita. |
 |
|
