Cap al 1194 es va iniciar la vida als voltants del que després va ser la cartoixa de Santa Maria d’Escaladei, a partir dels deixebles de Sant Bru de Colònia, eremites i cenobites a la vegada. Era la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Els monjos fundadors cartoixans, procedents de Provença, tenien la protecció del rei Alfons el Cast, l’acte de donació dels terrenys i el desig fervent del rei de la instal·lació de la mongia a Catalunya.
El monestir, inaugurat cap al 1215, constava de l’església romànica i de dotze cel·les individuals al voltant, on els monjos tenien l’habitacle i un petit hort de conreu particular. El 1228 ja es pot parlar del primer claustre i d’altres dependències per a la vida de la comunitat. El segon claustre era del 1333 i disposava de dotze cel·les més, mentre que el tercer constava de sis cel·les, cosa que permetia assolir un nombre màxim de trenta monjos i quinze llecs.
Per successives concessions i privilegis, primer del rei Pere el Catòlic i després de Jaume el Conqueridor, van començar anys d’esplendor per a Escaladei dins de la més estricta observança de solitud i de silenci de la regla cartoixana. Solament el monjo conrer, juntament amb el prior, allunyats més d’un quilòmetre a l’est de la cartoixa, tenia el privilegi d’observar una altra conducta: la d’administrar els béns de la comunitat, com la finca Conreria, l’actual Masia Duch, i relacionar-se amb la resta de la població en benefici del monestir.
Els inicis de la producció de vi es remunten a l’any 1266 com a conreu per comerciar. Les bótes, utillatges i eines van ser adquirits a Porrera, per compra al prior de Sant Vicenç del Garraf que, junt amb les que tenia per diversos indrets de les muntanyes de Prades, van constituir la base de l’elaboració del posterior valorat vi de la cartoixa. S’unien la saviesa vinícola dels monjos provençals i les característiques extraordinàries de la terra prioratina per a un esplèndid comerç vitivinícola.
En aquesta època, a causa de la gran quantitat d’aigua de la finca del Tancat, la partida proveïa el monestir de vi i d’altres productes hortícoles; aquesta aigua és la que en l’actualitat aprofita Masia Duch per als seus cultius de vi. Una prova d’aquesta activitat pretèrita són els nombrosos marges arrenglerats per la propietat, avui totalment rehabilitats com si del segle XII es tractés. La fàbrica de la construcció del nucli arquitectònic també s’atribueix als monjos d’Escaladei. Sota el manament d’un llec, va arribar a habitar-hi una seixantena de persones dedicades al conreu de la terra i dels productes esmentats, probablement amb el nom de Conreria per dependre directament de les decisions del monjo conrer. La bassa i el molí situats a l’est de la finca, totalment reconstruïts, s’alimenten en part de les aigües del riuet d’Escaladei, cosa que manifesta la importància medieval de la seu de producció del preuat vi de Masia Duch. |
 |
|
