La lluminositat i la discreció d’Escaladei van ser els factors més importants per a la decisió del rei Alfons el Trobador, l’any 1194, de cedir les terres conquerides als musulmans a l’ordre dels cartoixans per repoblar-les. El fundador de l’ordre, Sant Bru, la va construir en base a la vida solitària, el silenci i el concepte de comunitat eremítica. Amb aquests antecedents, tot i que ja existia en temps anteriors, els cartoixans provinents de la Provença van conrear les vinyes amb el Montsant petri de fons.
Construïren edificacions al domini territorial que van culminar amb el monestir de la Cartoixa d’Escaladei. D’altres, com la conreria i els orígens de l’actual Masia Duch, a prop del monestir, servien per allotjar monjos, llecs i treballadors que depenien del prior i s’ocupaven de les feines agràries.
Aquestes persones són les que estenen, amb la seva saviesa monàstica i l’aportació d’unes determinades condicions climàtiques i orogràfiques –especialment la terra, de tipus llicorella–, un cultiu decisiu que serà l’identificador, fins als nostres dies, de la comarca del Priorat: la vinya.
Lentament, es van anar poblant les noves terres amb el suport de la senyoria del cenobi. Al segle XIII la producció de vi ja estava propagada i l’esplendor dels vins, assegurat. Al segle XIV es consolida la garnatxa com a varietat perfectament aclimatada, i amb l’augment dels coneixements enològics, sàviament combinats amb les característiques de la peculiar llicorella, s’aconsegueixen collites de generosa qualitat.
Els priorats de Masia Duch són els hereus d’aquella vocació, tant pel fet de ser de la mateixa terra com per la creença de producció basada en una ideologia honesta i de respecte amb el Priorat. |
 |
|
